9.9.12

Escheriana

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: Malagana
Cel·luloide fresc: Kerity
Cojón de sastre: Frontalier



Ha sopat al d'amics en la típica reunió de parelles i un single on uns posen el vi, altres el Trivial i a l'una de la nit comencen a replegar-se, que en esta casa voldran dormir. S'acomiaden a la porta i donat que el grup és nombrós s'estableixen rondes d'ascensor per a descarregar tallant així l'eventual conversa en tres: la d'aquells que ja estan al carrer, la dels que ara pengen dins l'ascensor i la dels que encara esperen dalt, amfitrions amb la porta oberta somrient pacients baix el llindar. Ell ha decidit trencar l'esquema i usar l'escala.

Aquesta fa una espiral al voltant de l'ascensor (les dues coordenades horitzontals dibuixen un quadrat i la vertical disminueix amb derivada constant respecte de les altres en tots els costats del requadre menys un, que anomenem replà, on la pendent de z respecte d'x o y és zero). L'operació per tant és baixar alguns graons, girar a destra, baixar-ne el mateix nombre, gir a destra, baixar graons, caminar en pla prement el temporitzador de la llum si s'haguera apagat, girar a destra i repetir des del cap.

Ha d'haver engegat de nou la llum vora cinc vegades i deu de fer vint minuts [o tres quarts, o tres hores] que baixa al trot. Ja no escolta la conversa intermitent dins l'ascensor cap avall [ha cregut notar el Doppler en una de tantes?] i té una lleugera impressió de circuit tancat, somnolència i cota constant. Tal volta l'estiguen esperant allà afora i tal volta la línia temporal haja col·lapsat en un punt, oh serp espiral verinosa.


En marimastha dos o tres setmanes me pire al SERN. Qui sap si hauré de fer de frontalier? Como lo ves? Salut i torrà de diumenge!