5.12.12

東京

Ones de pressió als meus timpans que parlen de: J-Pop in Taiko no Tatsujin
Cel·luloide fresc: The Avengers, La pesca del salmón en Yemen, 8 femmes, Ne le dis a personne, Hinokio, Jiro Dreams of sushi
Cojón de sastre: FX


Anem [plural majestàtic] a posar un parell de fotografies per a cel·lebrar la primera vegada que visite Tòquio com a turista [deixem per a més avant la discussió sobre què és ser viatger i què turista]. Coincideix amb la primera vegada que ve Elena amb mi [causa, no conseqüència]. Com de costum, una hartistada darrere una altra, que 1) fotos de Tòquio trobareu baix les pedres i 2) fer hartistades és més fàcil que fer coses decents. Com a mostra, un gyoza:

DSC_0714

A Tsukuba, habitació de sis tatamis de casa de camp tradicional nipona amb llum d'Ikea [noltros a Saint Genis en tenim una calcadeta] on vas i una senyora molt menuda i molt amable et convida a un té i t'explicarà, dic jo, alguna cosa si te veu els ulls orientals. Estirar-se els ulls amb la mà no funciona.

DSC_0721

El Tokyo Metropolitan Government Building és el mirador gratuït de la ciutat. Vas allà i, si eres un eco-algo preocupat per l'energia, se te cau l'ànima als peus de veure el percal  lumínic; ara bé, amb l'ascensor que hauràs pujat, hipòcrita!

DSC_0747

Per als que no sapigueu hiragana al cartell posa 'foc a la barraca!' [És mentida eh? Els japonesos, en general, no saben el que és una barraca valenciana, no ho estudien a l'escola ni hi van de visita com sí que fan els xiquets valencians. Perquè els valencians ho fan, no? L'única cosa que coneixen els japs de nostrà és la paeria, i perquè l'han menjada a Madoriddo. Cria corbs...]

DSC_0753

Sabeu què és l'ukiyo-e? Sabeu quin és el temple Senso-ji? Sabeu qui fóra Hokusai, rediela? Sabeu quina fou la via Tokaido? Sabeu que souvenir ve del francès record? [Sabeu que si el terratrèmol comença ràpid és perquè ha estat a prop i córrer està motivat i si comença lent perquè lluny i que açò és degut a la dispersió de les ones amb diferents velocitats?]

DSC_0766

Aquí he querido hacer una composición. Como un kanji tridimensional. Si se me entiende. Senso-ji el buddhista d'Asakusa per als amics.

DSC_0775

El shide del primer plànol indica shinto. El torii de darrere indica shinto. El camí que uneix shide i torii és el camí que te portarà a la tsuru-tsuru [bo, esta última frase me l'he inventada jo, de fet tsuru-tsuru és fer soroll mentre menges ramen, però quedava bé amb les frases anteriors, que són ben certes. Una de tres falsa no està malament com a ratio d'informació, no?]

DSC_0787

Tornàrem a l'Edo-Tokyo Museum, el millor museu d'història de la ciutat [mil patades voladores li pega al National nosequè]. A més la visita guiada és gratuïta. Jo l'haguera volguda en valencià però em conformava amb l'hispà o l'italià. Com que no hi havia la demanarem en anglès, i com que aquesta estava ja començada la d'informació es va excusar per error en alemany i, heus ací que acabàrem coneixent el museu en la de Goethe. Qui podia declinar l'oferta! [Pilleu l'últim acudit?]. Si mai aneu a Tòquio és visita obligatòria.

DSC_0827

Nephila Clavata, ens tornem a veure les potes. Què bokeh!

DSC_0981

Igual que vos dic que si aneu a Tòquio no anar al Edo-Tokyo Museum amb visita guiada de bades és de losers també vos dic que demanar data per a visitar el palau imperial és perdre un matí que podríeu estar aprofitant per a anar al parc Yoyogi a vore als rockabillies, visitar el Studio Ghibli Museum o, ie, passar-se per Akiba i fer-se uns Taiko no Tatsujin a dobles. Però anar a ca Akihito i que te posen en files de a 4 formant una llarga columna amb un guia vestit de guàrdia jurat que crida amb megàfon i una audioguia en engrish que només dóna dades tècniques d'edificis moderns [dimensions, superfície, volum] perquè els vells es socarraren durant air raids al quaranta-cinc no té fucking trellat. Des de fóra se veu el mateix. 

DSC_0986

Què zen s'ha posat, eh? Més zen i no naix! L'època Meiji com esta és prou merdera, mola més la Edo: samurais, shogun, hikikomori i tota la mandanga. Després prohibiren portar espasa pel carrer i s'acabà lo bo i ja sabeu el final: tebeos, meido kissas, bars per a acaronar gats i el que ens queda per vore.

DSC_0804

Açò és una foto clicable de que hi havia una bola de llums en Roppongi que era de publicitat d'un whisky i els japonesos estaven fent cua per a entrar i fer-se dins una foto i, no sé, si ells fan cua nosaltres fem cua, no? Jo ho veig aixina, me pareix el mínim que podem fer per tal d'agrair-los l'hospitalitat.


I tal qual acaba esta crònica perdiuera. El cap de setmana mon anem a Hakone i Kamakura, si la vista no m'enganya. Ja contaré què tal. Salut i okonomiyaki!